Quin futur ens espera? Què feu dormint al sofà? Ai dels pobres sommiatruites!

És cert, potser queden encara massa lluny les eleccions municipals. Dos mesos és massa temps encara per entrar en campanya. A mi no m'ho sembla. En clau de futbol, el que està succeint al Prat és que s'està deixant tot pels darrers deu minuts (o menys) de partit. I això, com bé sabem, acostuma a afavorir al que porta avantatge. En el cas de la nostra estimada ciutat, al senyor Tejedor (deixem-nos de sigles perquè, majoritàriament, qui vota Tejedor no vota Iniciativa, vota Tejedor).
Un servidor, pratenc de segona, amb el cafè de la tarda a les mans, s'asseu davant l'ordinador i reflexiona un breu instant. No és cap analista polític, ni molt menys, Deu ens en lliuri. És un pratenc normalet que, entre glop i glop, amb el telenotícies encara remogant al fons del cap, conscient de que el país sembla no tenir remei a curt termini, que va sense timó i ja veurem on para, s'abstreu i pensa: "Bé, tinc la gran sort de ser pratenc, giraré la vista cap al meu municipi per aferrar-me al fet que almenys aquí a prop meu tot funciona bé".
Però no, la veritat és que no. Hi ha un flaire pesimista arreu que no marxa de la roba ni rentant-lo amb aigua del Llobregat. I la política municipal tampoc ilusiona ningú, no ens enganyem. Tothom sembla jugar a mantenir el resultat, a no sortir malparat. I així, deixeu-me dir-ho, sortirem perdent tots. El Tejedor un dia d'aquests, no gaire lluny, ens deixarà anar de la mà i, apa, apanyem-nos. I què ens quedarà? Iniciativa s'esvairà i el pastís quedarà per socialistes i, molt a pesar meu, peperos (que n'hi ha molts, encara que no ho sembli). I, poc a poc, El Prat perdrà la seva identitat política (que la té, tot i que ens agradi més o menys) i entrarem a una gran obscuritat d'idees grises i continuisme mal entès.

El moment és ara. Jo no veig entusiasme enlloc. Entrar a llegir les idees d'uns i els altres és avorrit, com sempre, o més encara. Ja ningú sembla recordar com va guanyar les eleccions Felipe González, amb convicció, amb molta feina i transmetent entusiasme a l'electorat. A algú li estranyen els nivells d'abstenció generalitzats que ens golpejen convocatòria rere convocatòria?
A mi em fa pena. Sembla que als polítics tant se'ls hi fa. O això, o no han sabut adaptar-se a la realitat que ens envolta, han perdut la capacitat de mirar més enllà d'on tinguin la mirada reclosa. És vergonyós que ningú es preocupi per guanyar electors. Només que s'aconseguís que un deu per cent dels absentistes anessin a votar, la realitat electoral seria distinta. I per això cal una cosa ben senzilla i alhora ben complicada: entusiasmar la gent amb un projecte, amb una idea. No hi ha prou amb bones intencions, cal convicció i entusiasme. I jo no el veig enlloc. Per què a França està assolint un percentatge tan alt d'intenció de vot l'extrema dreta? És cert, tiren per la via fàcil, sense escrúpols, i defenen objectius totalment deplorables, però estan entusiasmant la gent. Aquí, per sort, o potser per desgràcia, l'extrema dreta no existeix -o sí, però emmascarada dins el color blau dels populars rere els quals s'amaguen-.
És ben trist. Fem apostes? A les properes eleccions, victòria del Tejedor amb un o dos regidors més, caiguda dels socialistes (que em fa l'efecte que se les veuen molt felices però estan massa confiats que no els afecti l'efecte Zapatero, que els afectarà si no hi posen remei, i molt!) i pujada també del PP (a mi pesar). Convergents, esquerra i ciutadans no opten a podi.
No recordo haver votat mai els socialistes al Prat. Mai m'han convençut de res. I no perquè no ho hagi fet a Espanya o a Catalunya. Sempre m'ha semblat que no tenien empenta, que els hi faltava esperit. Només una vegada se'ls va veure amb ganes d'aconseguir coses: quan ompliren totes les cantonades de la ciutat amb parades de metro. Allò va ser digne de recordar; potser excessiu i amb deficiències, però digne de recordar. Des de que comparteixen el govern del municipi, ja els està bé tot. No entrarem a pensar raons. Però sí trobarem a faltar un esperit d'optimisme en clau local que ens obri un futur diferent. Així com van, ja poden quedar-se a casa. I seure's al sofà, perquè vindran mal dades.