Ho reconec: a les darreres eleccions autonòmiques vaig votar al canvi de govern. Estava disconforme amb la política que estava duent a terme el tripartit i em vaig ennubolar. A més, considerava que el Partit Socialista mereixia un vot de càstic per tants errors acumulats en la gestió d'una crisi que, no ens enganyem, hauria deixat en pilotes qualsevol govern que s'hagués trobat al davant del govern del país.
O ens pensem que el Partit Popular no ha donat solucions a la crisi perquè els importa un pebrot la situació del país per tal d'obtenir el poder? ui, calla, potser sí, però no... em penso que no juguen de farol: no tenen tampoc ni punyetera idea del que es pot fer per treure el país de la crisi, i el pitjor és que si arribessin al poder com sembla pronosticar tothom, s'ho trobaran tot fet i el país amb el cap fora de l'aigua, però el mèrit serà tot seu. Ai, coses de la política!!!
En fi, sí, vaig votar als convergents, i no me'n penedeixo perquè calia un canvi de govern i l'alternativa (em pensava) no era tan dramàtica com el Partit Popular a Espanya.
Doncs bé. Ara ja veig que em vaig equivocar. Ho reconec. Al govern de Convergència i Unió no li importa continuar malferint la societat catalana per tal d'omplir-se les butxaques. I a sobre es deuen pensar amb els resultats de les municipals que tenen futur per estona.
És una llàstima, però hi ha molts pocs polítics que semblin honestos, i més pocs encara que ho demostrin. Potser per això sorprèn l'actitud de Carme Chacón retirant-se de la opció de posar-se al capdavant del Partit Socialista per mirar de reconduir el partit. I sembla trista quan la veus per televisió, però m'atreveixo a dir que se n'hauria d'alegrar: té quatre anys gairebé per agafar les rendes del partit a Catalunya i tornar a fer fora de la Generalitat els indessitjables convergents, que segueixen representant l'antiga burgesia catalana, els interessos de la qual representen exclussivament, independentment de què la resta de catalans i catalanes hagin de veure retallades a Sanitat i Educació.
Carme, el nostre país necessita d'algú honest com tu, amb energia, capaç de guardar la compostura davant de tot un exèrcit, ferma, valenta. És hora de pensar en el futur!
domingo, 29 de mayo de 2011
viernes, 27 de mayo de 2011
Una senzilla pregunta per un mosso
Seré concís. Només una pregunta a qualsevol dels mossos que aquest matí colpejaven la gent a plaça Catalunya: "T'han ordenat colpejar?".
Com que no puc concebre que aquells ases s'hagin posat a donar cops per voluntat pròpia (en aquest cas, se'ls hauria de castigar, evidentment) ni per què ningú els hagi incitat (estan entrenats per no caure en provocacions i a més no sembla que ningú s'hagi comportat violentament amb ells abans que comencessin la seva mostra de barbàrie), només queda aquesta resposta: "Sí, ens ho han ordenat".
I llavors queden dos qüestions ètiques i pràctiques:
1. "No et podies haver negat, malparit? O si et diuen que et llencis d'una finestra també ho faràs si t'ho ordena el teu superior?"s
I, sobretot, 2. "Podrem treure a cops qui els ha ordenat fer-ho quan considerem que ja no ha d'ocupar el seu seient?" Perquè si és així i queda una mica de decència en aquest país, potser millor que surti pel seu propi peu abans que es posi de moda fer fora a cops la gent pacífica que, respectant la legalitat, senzillament respira en un món suposadament lliure.
Com que no puc concebre que aquells ases s'hagin posat a donar cops per voluntat pròpia (en aquest cas, se'ls hauria de castigar, evidentment) ni per què ningú els hagi incitat (estan entrenats per no caure en provocacions i a més no sembla que ningú s'hagi comportat violentament amb ells abans que comencessin la seva mostra de barbàrie), només queda aquesta resposta: "Sí, ens ho han ordenat".
I llavors queden dos qüestions ètiques i pràctiques:
1. "No et podies haver negat, malparit? O si et diuen que et llencis d'una finestra també ho faràs si t'ho ordena el teu superior?"s
I, sobretot, 2. "Podrem treure a cops qui els ha ordenat fer-ho quan considerem que ja no ha d'ocupar el seu seient?" Perquè si és així i queda una mica de decència en aquest país, potser millor que surti pel seu propi peu abans que es posi de moda fer fora a cops la gent pacífica que, respectant la legalitat, senzillament respira en un món suposadament lliure.
lunes, 23 de mayo de 2011
Tot seguirà igual. I amb aquest esprit, els socialistes, al Prat, no rascaran mai
Bé, doncs ja ha passat tot i hi hagut ben poca cosa diferent, almenys a la nostra estimada ciutat. Tot seguirà igual, com era d'esperar veient l'actitut de les diferents forces polítiques.
Del partit al front del consistori, res a dir. Com sempre. Solvent en aquestes qüestions. Segueixo pensant que l'alcalde Tejedor és dels caps més ben poblats de la política actual, tant com per tal que ningú -ni tan sols dins el seu propi partit, i no ens referim només al Prat- li faci ombra. I ha tornat a aconseguir els seus objectius amb solvència.
Darrera seu, representant més de la meitat dels votants de la nostra ciutat, dues forces es van batre vot a vot fins al darrer moment. I aquí és on hi han hagut els únics canvis, irrellevants en definitiva però de gran significat en tant que representen dos actituts ben diferents.
Els populars, encapçalats per l'únic altre polític pratenc amb cervell suficient (llàstima l'opció política), han representat l'optimiste empès per la inèrcia d'un país que vol canvis i que s'ha deixat ennubilar creient que el blau és el color del futur i no el color que ens va ennuegar i va empobrir el nostre país no fa pas tants anys (7, concretament). Això sí, l'actitut del PP al Prat ha sigut de lluita, han cregut en les seves possibilitats. Probablement, si la nostra ciutat no ha hagués comptat amb una força política que, afortunadament pels seus interessos -que no pels nostres, pratencs de segona-, no s'ha vist enmerdada per la situació que empastifa la nostra realitat política (sobretot perquè les sigles que els abanderen fa temps que s'han esvaït d'aquesta realitat arreu), les coses haguessin estat diferents.
Al Prat hem tingut una situació ben curiosa. Molts hem crescut amb un gueto a quatre passes de casa nostra, als afores però ben a prop. I ara que la crisi -afavorida pels mitjans polítics, no en tinguin cap mena de dubte-, aquests darrers anys però des de ja fa molt de temps, han protegit el nucli -i per nucli entenem el vell cor i tot allò que l'envolta, és a dir, fins a la frontera d'Onze de Setembre- de l'entrada de foranis amb uns preus exorbitants -més enllà de que aquests preus tampoc hagin permés que molts pratencs s'hagin vist exclosos de la seva pròpia ciutat o s'hagin arruinat fins a les parpelles-. Potser per tot això o potser perquè, senzillament, som ben estranys, no es pot dir que la nostra sigui una ciutat racista. Si hagués estat així, qui ens assegura que no hagués passat a casa nostra el mateix que ha succeit a Badalona, sense anar més lluny, o a Castelldefels, a banda i banda?
Però deixem les dretes al seu redil, que al menys a la nostra ciutat és on seguiran -no ens entristirem amb els pactes amb els convergents que segurament els duran a ocupar posicions preeminents a molts consistoris-, i parlem dels socialistes. Creieu de veritat que han lluitat prou? Doncs jo diria que no, els resultats ho demostren. En una ciutat d'esquerres per tradició i per història, la dreta ha derrotat -encara que sigui per pocs vots- els socialistes. Ho han fet de pena. I segurament s'excusaran en que ha estat una devallada general i que els ha afectat el que ha succeit a tot l'estat. Excepte els dos pobres que hagin caigut, la resta estaran contents de seguir al poder. Ja els està bé, no han plantejat cap lluita per aconseguir l'alcaldia i es mereixen els resultats, no en tinc cap dubte. Durant tots aquests darrers anys s'han conformat a seguir a l'ombra del senyor Tejedor, sense moure un dit fora d'allò establert per no inquietar ningú. Doncs bé, això és el que hi ha.
Ara només ens queda, pratencs de segona, esperar que l'alcalde clogui els quatre anys i que les properes eleccions siguin realment disputades, amb noves idees, amb nous rostres, amb nous projectes de ciutat. Fins aleshores, tot seguirà igual.
Del partit al front del consistori, res a dir. Com sempre. Solvent en aquestes qüestions. Segueixo pensant que l'alcalde Tejedor és dels caps més ben poblats de la política actual, tant com per tal que ningú -ni tan sols dins el seu propi partit, i no ens referim només al Prat- li faci ombra. I ha tornat a aconseguir els seus objectius amb solvència.
Darrera seu, representant més de la meitat dels votants de la nostra ciutat, dues forces es van batre vot a vot fins al darrer moment. I aquí és on hi han hagut els únics canvis, irrellevants en definitiva però de gran significat en tant que representen dos actituts ben diferents.
Els populars, encapçalats per l'únic altre polític pratenc amb cervell suficient (llàstima l'opció política), han representat l'optimiste empès per la inèrcia d'un país que vol canvis i que s'ha deixat ennubilar creient que el blau és el color del futur i no el color que ens va ennuegar i va empobrir el nostre país no fa pas tants anys (7, concretament). Això sí, l'actitut del PP al Prat ha sigut de lluita, han cregut en les seves possibilitats. Probablement, si la nostra ciutat no ha hagués comptat amb una força política que, afortunadament pels seus interessos -que no pels nostres, pratencs de segona-, no s'ha vist enmerdada per la situació que empastifa la nostra realitat política (sobretot perquè les sigles que els abanderen fa temps que s'han esvaït d'aquesta realitat arreu), les coses haguessin estat diferents.
Al Prat hem tingut una situació ben curiosa. Molts hem crescut amb un gueto a quatre passes de casa nostra, als afores però ben a prop. I ara que la crisi -afavorida pels mitjans polítics, no en tinguin cap mena de dubte-, aquests darrers anys però des de ja fa molt de temps, han protegit el nucli -i per nucli entenem el vell cor i tot allò que l'envolta, és a dir, fins a la frontera d'Onze de Setembre- de l'entrada de foranis amb uns preus exorbitants -més enllà de que aquests preus tampoc hagin permés que molts pratencs s'hagin vist exclosos de la seva pròpia ciutat o s'hagin arruinat fins a les parpelles-. Potser per tot això o potser perquè, senzillament, som ben estranys, no es pot dir que la nostra sigui una ciutat racista. Si hagués estat així, qui ens assegura que no hagués passat a casa nostra el mateix que ha succeit a Badalona, sense anar més lluny, o a Castelldefels, a banda i banda?
Però deixem les dretes al seu redil, que al menys a la nostra ciutat és on seguiran -no ens entristirem amb els pactes amb els convergents que segurament els duran a ocupar posicions preeminents a molts consistoris-, i parlem dels socialistes. Creieu de veritat que han lluitat prou? Doncs jo diria que no, els resultats ho demostren. En una ciutat d'esquerres per tradició i per història, la dreta ha derrotat -encara que sigui per pocs vots- els socialistes. Ho han fet de pena. I segurament s'excusaran en que ha estat una devallada general i que els ha afectat el que ha succeit a tot l'estat. Excepte els dos pobres que hagin caigut, la resta estaran contents de seguir al poder. Ja els està bé, no han plantejat cap lluita per aconseguir l'alcaldia i es mereixen els resultats, no en tinc cap dubte. Durant tots aquests darrers anys s'han conformat a seguir a l'ombra del senyor Tejedor, sense moure un dit fora d'allò establert per no inquietar ningú. Doncs bé, això és el que hi ha.
Ara només ens queda, pratencs de segona, esperar que l'alcalde clogui els quatre anys i que les properes eleccions siguin realment disputades, amb noves idees, amb nous rostres, amb nous projectes de ciutat. Fins aleshores, tot seguirà igual.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)