Pormissantoscojones, elogi de la prepotència

La política, sovint, fa riure. Tristement, masses vegades. Però hi ha alguns fragments que són d'antologia. El tema del metrobús, que aquest dematí tornava a sentir a la ràdio, quedarà per sempre als anals del ridícul. És un tot magnífic: el to, la fanfarroneria del conseller de transport de la Comunitat de Madrid, la gestualitat de ninot de fira, i els aplaudiments de fons. Buf, no sé si trobaré paraules. Quin tros d'escena còmica! Un servidor, pratenc de segona, en aquest temps amb tant pocs motius per riure, no se'n pensa oblidar durant anys. D'això se'n diu quedar amb el cul enlaire: conseller de transport i no té ni santa idea d'un tema tan important referent a la seva conselleria. Pa echarse a mear y no echar gota, que en diríem.
El que ja no fa tanta gràcia és que això, políticament, quedarà en no res. Encara me'n recordo de quan en aquest país els polítics mostraven alguna mena de vergonya. La dimisió, per més que s'hagi convertit en reliquia del passat, és una mostra de responsabilitat política. El contrari, quedar-se assegut, amb el cul enlaire, si es vol, però assegut pormissantoscojones, és reflex de la irresponsabilitat d'aquells que ens governen. Arribats a aquest punt, a qui li estranya que qualsevol d'aquests personatges faci o digui el que li vingui de gust, sense pensar consecuències (donat que no en tindrà) i sense cap mena de vergonya (a on hem arribat?).
Aquest és un de tants dels reprobables actes de la dreta del nostre país (dreta que té un sol nom, unes soles sigles, de centre a extrem). Això va instaurar-ho el govern popular de l'expresident Asnar. I es repeteix dia sí, dia també. Suma noms rere d'altres. Incloent alguns d'altres partits, ara que la norma ja és instaurada. Sants inocents, nosaltres, ciutadans de segona (si no de tercera) en aquest engranatge en el qual, veritablement, importem ben poc.
Em fa l'efecte que falta una altra via que renovi la política d'aquest país (com de la nostra ciutat), però quina alternativa tenim? Personalment, abans em rebano les venes que votar els pepes. Les esquerres s'han esvaït, han tirat cap al centre, adaptant-se a la realitat que vivim. Per què no ho fa la dreta? Per què no es desfan dels extremismes, dels pormissantoscojones i de tants altres vicis nauseabunds i giren d'una santa vegada cap al centre, deixant caure lastre? O millor, per quan una altra opció amb cara i ulls, amb veritable responsabilitat política, capaç de representar-nos a la gran majoria (la ciència de l'estadística ho demostra diàriament: els extrems són descartables), amb esperit d'afrontar el canvi que cal per sortir de la crisi i encarrilar el futur amb optimisme?