Sembla que la llibertat s'espandeix pel nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. La gent surt al carrer i crida per poder sortir de la situació sense cap més sortida a la que han estat abocats tota la seva vida. No fa gaire eren explotats pels colonitzadors europeus, després, quan aquests marxaren, pels seus propis conciutadans. Sempre els de dalt aixafant la gran massa per gaudir del poder, treint-li de la boca la paraula i l'aliment al pobre.
És llibertat el que proclamen aquests pobles que ara veiem sortint al carrer i derrocant goberns absolutistes? És potser democràcia el que demanen? El que volen és un món millor, un món en el qual valgui la pena viure, en el qual siguin alguna cosa més que un número (o ni tan sols això) i un tros de carn.
Què serà d'aquí res d'aquesta gent que ara es rebel·la? Potser sí. Siguem optimistes: creiem que sota la base d'una revolució pacífica es democratitzaran d'una manera efectiva aquests païssos i la vida de tota aquesta gent millora realment. Tant de bo. Però no creiem que el que pretenen és el nostre sistema. Qui ha dit que la democràcia sigui el millor dels sistemes?
Quan el món antic arribava al seu zenit, a la Grècia clàssica, la democràcia va ser una de les seves temptatives de dissenyar una forma de govern que servís pel bé de la societat i dels ciutadans. Però en van probar d'altres. I potser van optar per la millor solució (evidentment, no defensaré un absolutisme encapçalat per imbècils a qui sols els importa el seu propi benestar, els anomenats tirans), però el seu desenvolupament no ha estat el més idoni.
Diguem-ho clar. Sota la forma de democràcia, vivim sota una oligarquia encoberta. Són uns pocs qui governen les nostres vides i decideixen per nosaltres qüestions trascendentals de les nostres vides i de les vides dels nostres fills. Són uns pocs qui, esgrimint el seu poder econòmic, dobleguen els genolls de tothom i imposen els seus dictats.
Algú diria que la democràcia que més ens afecta: la de l'Estat espanyol, és ideal? Davant una actuació governamental que frega la ridiculesa, quines opcions ens queden? A qui podem democràticament atorgar el timó del nostre país? A algun altre membre del mateix partit que ara erràticament recórre els seus darrers moments al poder, tot i que hagi demostrat, com la resta del conjunt, la seva ineficàcia? O potser a la dreta? És millor caure a la trampa d'una recalzitrant fracció d'aquest país que acull sense cap mena de vergonya les faccions més avergonyidores de la humanitat, els fascismes més nauseabunds? La dreta d'aquest país, unida en un sol rostre, és el llop amb vestit de be, tant arrogant, però, que ni tan sols li cal cobrir-se el rostre. Siguem realistes: el futur que ens espera els propers anys és del tot indessitjable. Per què no sorgeix una tercera opció que ofereixi solucions més raonables? Potser perquè a qui podria donar-li ales i entitat no li interessa?
Democràcia, sí. La democràcia s'està fent espai amb una revolució pacífica, global en tant que s'està produint alhora a diversos païssos, i, en certa manera, esperançadora. Tant de bo la inteligència humana prevalgui d'una vegada per sobre de la voluntat d'uns quants oligarques amb voluntat de déus i l'ésser humà prengui valor pel fet mateix de ser part de la humanitat. Tant de bo, com es repetia al Càndid de Voltaire, tot sigui de la millor manera possible, i la realitat desmenteixi el pessimisme de la ilustració i aquesta nova democràcia sorgint es converteixi en el mirall en el qual la humanitat es pugui mirar d'aquí uns anys.
I tant de bo, per sobre de tot, millori realment la vida de tants i tants éssers humans que són tan iguals a nosaltres que també es mereixen la oportunitat de pifiar-la.
