Tot seguirà igual. I amb aquest esprit, els socialistes, al Prat, no rascaran mai

Bé, doncs ja ha passat tot i hi hagut ben poca cosa diferent, almenys a la nostra estimada ciutat. Tot seguirà igual, com era d'esperar veient l'actitut de les diferents forces polítiques.
Del partit al front del consistori, res a dir. Com sempre. Solvent en aquestes qüestions. Segueixo pensant que l'alcalde Tejedor és dels caps més ben poblats de la política actual, tant com per tal que ningú -ni tan sols dins el seu propi partit, i no ens referim només al Prat- li faci ombra. I ha tornat a aconseguir els seus objectius amb solvència.
Darrera seu, representant més de la meitat dels votants de la nostra ciutat, dues forces es van batre vot a vot fins al darrer moment. I aquí és on hi han hagut els únics canvis, irrellevants en definitiva però de gran significat en tant que representen dos actituts ben diferents.
Els populars, encapçalats per l'únic altre polític pratenc amb cervell suficient (llàstima l'opció política), han representat l'optimiste empès per la inèrcia d'un país que vol canvis i que s'ha deixat ennubilar creient que el blau és el color del futur i no el color que ens va ennuegar i va empobrir el nostre país no fa pas tants anys (7, concretament). Això sí, l'actitut del PP al Prat ha sigut de lluita, han cregut en les seves possibilitats. Probablement, si la nostra ciutat no ha hagués comptat amb una força política que, afortunadament pels seus interessos -que no pels nostres, pratencs de segona-, no s'ha vist enmerdada per la situació que empastifa la nostra realitat política (sobretot perquè les sigles que els abanderen fa temps que s'han esvaït d'aquesta realitat arreu), les coses haguessin estat diferents.
Al Prat hem tingut una situació ben curiosa. Molts hem crescut amb un gueto a quatre passes de casa nostra, als afores però ben a prop. I ara que la crisi -afavorida pels mitjans polítics, no en tinguin cap mena de dubte-, aquests darrers anys però des de ja fa molt de temps, han protegit el nucli -i per nucli entenem el vell cor i tot allò que l'envolta, és a dir, fins a la frontera d'Onze de Setembre- de l'entrada de foranis amb uns preus exorbitants -més enllà de que aquests preus tampoc hagin permés que molts pratencs s'hagin vist exclosos de la seva pròpia ciutat o s'hagin arruinat fins a les parpelles-. Potser per tot això o potser perquè, senzillament, som ben estranys, no es pot dir que la nostra sigui una ciutat racista. Si hagués estat així, qui ens assegura que no hagués passat a casa nostra el mateix que ha succeit a Badalona, sense anar més lluny, o a Castelldefels, a banda i banda?
Però deixem les dretes al seu redil, que al menys a la nostra ciutat és on seguiran -no ens entristirem amb els pactes amb els convergents que segurament els duran a ocupar posicions preeminents a molts consistoris-, i parlem dels socialistes. Creieu de veritat que han lluitat prou? Doncs jo diria que no, els resultats ho demostren. En una ciutat d'esquerres per tradició i per història, la dreta ha derrotat -encara que sigui per pocs vots- els socialistes. Ho han fet de pena. I segurament s'excusaran en que ha estat una devallada general i que els ha afectat el que ha succeit a tot l'estat. Excepte els dos pobres que hagin caigut, la resta estaran contents de seguir al poder. Ja els està bé, no han plantejat cap lluita per aconseguir l'alcaldia i es mereixen els resultats, no en tinc cap dubte. Durant tots aquests darrers anys s'han conformat a seguir a l'ombra del senyor Tejedor, sense moure un dit fora d'allò establert per no inquietar ningú. Doncs bé, això és el que hi ha.
Ara només ens queda, pratencs de segona, esperar que l'alcalde clogui els quatre anys i que les properes eleccions siguin realment disputades, amb noves idees, amb nous rostres, amb nous projectes de ciutat. Fins aleshores, tot seguirà igual.