Parlem de sindicats?

Aquests darrers dies han estat temps d'eleccions sindicals. Hi ha molt a dir dels sindicats. Per començar, que lamentablement ja no són el que eren. Segueix sent necessària una unitat dels treballadors per defensar els seus drets contra les ànsies i els abusos de poder dels empresaris (ja siguin públics o privats, ja que aquesta tendència a trepitjar el de sota sembla inherent al "poder"). Però es fa cada cop més evident que els sindicats, ara per ara, ni representen cap força ni són la solució a res.
Potser millor amb un exemple? Posem-lo, doncs. Parlem del nostre Prat. Del nostre ajuntament, sense anar més lluny. Aquesta darrera setmana hi ha hagut eleccions. I, com no podia ser d'una altra manera, els que havien vençut les anteriors eleccions, han sortit derrotats. Què s'esperaven? Analitzem-ho. Què han fet malament? (aquesta pregunta ens donarà més joc que si ens fem la pregunta contrària, donat que bé no han fet absolutament res, a excepció -i d'això en parlarem després- d'allò que els hagi permès a ells mateixos aconseguir les seves fites personals)
Durant aquests quatre anys, CCOO, que era el sindicat en el qual els treballadors de l'Ajuntament  havien dipositat la seva confiança, s'ha oblidat absolutament de quina era la seva funció. En cap moment ha estat representació dels treballadors. Ben al contrari, s'han posicionat del costat de l'empresa, del consistori municipal. Han facilitat la ruptura de la unitat sindical sense que això els importés absolutament res (ben al contrari, diríem, donat que això semblava omplir els seus egos), i no han aconseguit absolutament res del que demandava el colectiu de treballadors de l'ajuntament.
No oblidem que aquest ajuntament és dels més rics de tot l'Estat. Nosaltres, pratencs de segona, gaudim dels dessaventatges de veure el nostre territori copçat per l'aeroport, per l'ampliació del port amb la desviació del riu, etc., i l'ajuntament, a canvi d'això, percep uns ingresos de milions d'euros hi hagi o no hi hagi crisi. Quina bírria de sindicat no ha sabut explotar això per tal que els treballadors de l'ajuntament no patissin el decretazo que ha retallat els drets i el sou dels funcionaris? Podríem anar més enllà, en clau estatal, quina bírria de sindicats (i podríem pluralitzar, és clar, per penòs que resulti) ha permès una reforma laboral i després, un cop s'han abaixat els pantalons, crida a la gent al carrer sabent que no hi ha res a fer, que han venut la pell de l'os i que senzillament volen donar una imatge que ningú es creu. Els sindicats, avui en dia, estan viciats, no són el que haurien de ser. Les vagues, per si ho han oblidat, es fan abans de què les coses arribin a ser fermes, són una eina de pressió, no una estúpida forma de protestar com nens petits. Calia força, calia demostrar que podíem paralitzar el país, però què van fer els sindicats? Absolutament res. Així doncs, si no valen per res, per què han de gaudir d'aventatges que la resta de treballadors no tenim? Potser es pensen que som idiotes.
Tornem aquí al costat. Un exemple ben clar de què són tan ximples que es pensen que som idiotes. Després de quasi quatre anys afavorint la separació, la falta d'unitat que tots dessitjàvem d'aquells que ens representen, canvien el barret i comencen a fer veure que fan cosetes plegats amb la resta de sindicats. No ens facin riure, per l'amor de Deu! Aquí no hi ha ase més gran que qui ens vol prendre el pel!!! I el pitjor de tot, és que, per ximple que sembli la carona del seu "líder", no ha estat per ximpleria que aquests quatre anys això ha estat així. Deixeu-me apostar fort: aquest tipus s'ha fet el tonto (no m'atreveixo, per més que ho he rumiat, de posar aquí algun dels missatges de protesta que enviaven, no perquè siguin patètics, que ho són, sino perquè són absolutament ridículs; el quid de la qüestió és que segurament es tractava d'això, de fer veure que es feia alguna cosa sense fer res, perquè res s'ha aconseguit, almenys pels treballadors), s'ha fet el tonto, sí, i potser ho és, no ho sé del cert, però no se'n va d'aquests quatre anys amb les mans buïdes, d'això en podem estar segurs. Sembla tonto, però em fa l'efecte que, pels seus actes, el podríem considerar mala persona, ja que ha mirat pels seus interessos (i potser pels interessos dels seus, no ho sé pas) i no pas pels interessos d'aquells que havien dipositat la seva confiança en el sindicat al qual representa. Doncs bé, que el fotin, que el bombin, que se'n vagi a prendre pel sac! No hi ha ningú pitjor que aquell que es pensa que pot fer-se el llest a costa dels altres. Bye, bye!!! I no tornis!
Això ens porta a una altra reflexió. Perquè aquests han perdut però han guanyat uns altres. I es fa curiós veure el ball de noms. Alguns que abans hi eren han desaparescut ara que ja tenen el que volien. Sabis, fills de puta, però sabis. O almenys, així s'ho pensen. Amb les seves maletetes i el seu posat de sí, estic aquí pel bé dels treballadors. I una merda! Ara que ja teniu el que voleu, marxeu! Molt bé, i segur que hem adoctrinat de la millor manera a d'altres energúmenes per seguir les vostres passes. És fastigós, però ja poca gent es creu la història de què ho fan pel bé de tots. Si a molts d'ells i elles se'ls veu a la cara. Abaixem les cortines. S'ha acabat el teatre. Sense falsedats, fem'ho així millor. Si voleu enredar algú, mireu-vos al mirall, o enredeu els que manen (ep, però sense mossegar-los la mà, no sigui dit).
Aquesta ja no és forma. La força sindical ha fet molt en aquest país i en d'altres, a la nostra ciutat i a moltes d'altres. Ara, però, no és més que una pantomima. I ja no ens la creiem. Treiem-los les màscares! I entre tots, busquem una altra via, perquè en deu haver una forma millor de vetllar pels nostres drets sense haver de dipositar la confiança en beneits que tenen prou en omplir-se les butxaques... amb les nostres esperances!